El
text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que
poden ser reals o imaginaris, i que es desenvolupen en un temps i en
un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen
una història.
|
El
títol d'un conte o d'una novel·la és el nom que
se li posa, i va imprès al principi, o bé en la coberta
del llibre. El títol ha de ser atractiu perquè ens anima
a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer referència
a l'element de la història que resulta més interessant:
l'escenari, els personatges, el nus, el desenllaç o la moralitat.
|
El
relat o la narració és un tipus de text narratiu. El
relat està estructurat, bàsicament, en tres parts:
La presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin
lloc i a quina època se situen els personatges que surten a
la història. També ens introdueix la qüestió
o el problema que desencadenarà la història.
El nus. Ens explica
com es desenvolupen els fets que constitueixen la història.
És la part més llarga del relat.
El desenllaç o
final. Ens dóna la solució de la història,
és a dir, ens explica de quina manera s'acaba.
|
Relat
realista:
Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants,
és a dir, que poden semblar reals. Exemple: la crònica
i la notícia.
Relat fantàstic:
Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap
manera podrien ser reals. Exemple: La rondalla i la faula.
|
Els
personatges són un dels elements bàsics del text narratiu.
En un relat en poden sortir molts o pocs.
Normalment
hi ha:
Un personatge principal, o més d'un.
Uns personatges secundaris.
El personatge principal.
És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament,
al llarg de tot el relat. És el personatge del qual se'ns dóna
més informació.
Els personatges secundaris.
Són la resta de personatges que apareixen a la narració.
Solen participar només en una part del relat. D'aquest personatges
no se'ns dóna tanta informació.
|
L'acció
es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer
ni situacions ni objectes ni personatges que no siguin propis del
temps en què transcorren els fets.
Moltes vegades, l'autor/a canvien l'ordre cronològic dels fets
per tal de crear intriga i donar la informació important en
el moment oportú.
Expressions temporals:
En un relat, les expressions temporals com ara ahir, abans-d'ahir,
l'endemà, ...faciliten l'organització de la història
perquè situen els fets uns al davant o darrere dels altres,
i permeten als lectors i lectores reconstruir l'ordre cronològic
dels fets.
|
Els
fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest
espai pot ser anomenat, simplement, o bé pot ser descrit de
manera acurada.La descripció d'un lloc sol començar
explicant com és o on està situat, i tot seguit ens
informa de com són les parts més importants i també
com són alguns elements pròxims.
Expressions de lloc: Per
situar exactament els diferents elements fem servir expressions de
lloc, com ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i per
dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt, ...),
comparacions (tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.
|
Narració
en 1ª persona.
El narrador n'és un dels personatges, utilitza verbs, determinants
possessius i pronoms personals en primera persona.
Ex: El dia que vaig anar al col·legi amb la caçadora del
meu germà ...
Narració en 3ª
persona.
És la que explica un narrador des de fora, utilitzant verbs,
determinants possessius i pronoms personals en tercera persona.
Ex: El dia que va anar al col·legi amb la caçadora del
seu germà ...
|
BLOG:MESTREACASA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.